La pràctica esportiva com a tal també requereix dels seus hàbits per tal de realitzar-la correctament i que tingui uns beneficis per la salut. En aquest sentit és important que l’activitat física sigui adequada a l’edat i a l’estat físic de qui la practica, és a dir, que sigui individualitzada: una activitat com caminar cada dia una mitja hora, per exemple, pot ser molt vàlid per a la majoria de la població, però per a persones amb problemes d’obesitat severa pot arribar a ser fins i tot perjudicial; poden ser més beneficiosos els exercicis en que no s’ha d’aixecar i moure el propi pes.
L’exercici físic no tan sols ha de ser l’adequat a les característiques de cadascú, sinó que ha d’estar ben estructurat: sempre hi ha d’haver una fase inicial d’escalfament per tal d’adaptar el cos progressivament a l’exercici de manera que elevi la temperatura corporal, i de la mateixa manera, al final de l’exercici sempre hi ha d’haver una fase de tornada a la calma amb exercicis de baixa intensitat i estiraments. Amb una bona estructuració i temporització de l’exercici físic evitarem moltes lesions i a la vegada aconseguirem treure el màxim profit de l’activitat.
Així mateix, també cal tenir en compte la importància dels hàbits higiènics que requereix l’activitat física. El fet de portar la roba adequada per a cada pràctica i dutxar-se després de l’exercici són hàbits que també formen part de l’activitat física i que cal fomentar entre els nois i noies.
L’ activitat física programada, estructurada i atenent a les característiques de cada persona és un marc idoni per convertir l’exercici físic en un hàbit saludable que afavoreixi la millora cardiovascular, el rendiment intel·lectual, la cognició, les relacions socials, la tolerància a l’estrès reduint els estats d’ansietat i produint una sensació de benestar immediata. A més, l’activitat física és un instrument de prevenció en diverses patologies cròniques molt prevalents a Catalunya com la cardiopatia coronària, la hipertensió arterial, l’osteoporosi i la diabetis entre altres.